Capacitació i altres titulacions

Per fi les han publicades, les notes de l'examen de la Capacitació! Després de cinc mesos de treball i esforç, ja puc dir que l'he aconseguida. No ha estat gens fàcil però espere que siga d'ajuda per al meu futur, almenys puc afirmar que alguna cosa sí que hi he aprés. I de bons companys i companyes, també n'he trobat un bon grapat.

Per a aquells que encara no n'esteu assabentats, es tracta d'un títol que permet els docents ensenyar EN valencià en els nivells educatius no universitaris, la qual cosa, d'ací a no res, amb l'aplicació del decret 127/2012, serà obligatòria en la majoria dels nivells, començant, és clar, per l'educació infantil i primària.

Malgrat l'eufòria inicial, encara tinc treball per davant. La meua pròxima aspiració és el títol de Mestre per a poder fer classe DE valencià. Abans, però, hauré d'aconseguir superar el pas previ i requisit indispensable per a optar-hi: el nivell Superior de Valencià de la JQCV, equivalent al nivell C2 del MECR.

I com que ja he posat fil a l'agulla, ara hem de llegir dos llibres per al curs a què estic assistint. Heus ací un fragment que m'ha agradat molt del text que estic llegint. Es tracta de la primera novel·la d'Enric Valor anomenada L'ambició d'Aleix, la qual vaig triar per poder dir que he llegit una altra obra d'aquest magnífic autor que no fóra l'arxiconeguda Flexió Verbal.

«El meu cor, però, i la meua pensa eren copsats plenament per la pau del matí, per la contemplació de la badia, bella i vibrant, allà al fons, de blavors meravelloses. "Com és de bonica!", em vaig dir. "Tenia raó el pare. La mar..." Però em vaig girar i mirí de front la crestallera brava, pròxima i rotunda de la serra de Bèrnia, on hi havia una blanca joguina -un núvol petit- que el vent de xaloc passejava a pleret pels vessants altíssims i abismals com una bala de cotó-en-pèl esfilagarsada. La muntanya!»